OHIOS

No és que vulguem dedicar el post d'avui a en Daniel Johsnton, però m'ha fet molta gràcia la manera com en Quique de Buenritmo (que és qui va moure tot allò del fanzine i el concert benèfic per la dona d'en Dan Melchior on vam tocar) ha anunciat la data definitiva a Barcelona després que es filtrés una data falsa a l'Apolo i després de mil estira i arronses (que si al Tanned Tin, que si blablabla). El que n'és fan de veritat és en Joan, i el pobre ja no em creia de tant que l'havia fet ballar amb el tema. Em fa gràcia com tothom s'ha tornat boig amb la confirmació ja que crec que molta gent sortirà horroritzada del concert... no ho dic per en Joan precisament això, però.

Al final al concert de Torelló ho vam passar força bé tot i que no vam acabar de sentir-nos còmodes dalt l'escenari. Resulta que els Foo no eren els Foo Fighters en versió reduïda sinó que eren els Maximo Park que estaven d'after des del Summercase 2005. Els de l'Eclèctic ens van tractar molt bé i ens van regalar carn i molts cubates. Bien. Gairebé m'obro al cap i ara tinc una crosta, però ens agrada viure al màxim. 

Després vam anar amb en Martí a Barcelona suposadament al cotxe d'un dels Her Only Presence. Suposadament perquè a mig trajecte, més o menys en el mateix instant que en Martí va adonar-se que acabava de marxar deixant-se tot el que necessitava per la setmana a Vic, vam veure que qui portava el cotxe no era ningú dels Her Only Presence sinó un fan dels Foo Fighters i els Berri Txarrak que el dia següent en Jaime Bizarro descobriria que és el cantant de No Way Out. A continuació vam entrar a veure William Dafoe que, segons comenten, va fer-ho molt millor que en Bashmore. Crec que ens ho vam passar molt bé. En sortir del Razz vaig anar al Racó d'en Panellet i vaig haver d'acompanyar en Talabot a agafar un taxi al paral·lel. Tot i així el premi se'l va endur l'Ekhi de Delorean que volia lligar-se l'Íngrid i sortir d'un primer pis per la terrassa. Seguidament una mica de confusió i Guernika. A mig matí ens rescata en Toni, en Martí fa una aparició fugaç i anem a acomiadar-nos de l'Anna Ferrer que torna a Berlin. Després en Xavi (o en Jaime?) troba unes pizzes fredes. A la tarda fem una excursió per Barcelona i a la nit anem a la Milagrossa a tornar-nos bojos al sofà i a veure els Univers. No els veiem perquè hi ha molta gent però els sentim des del sofà i m'agraden força més del que em pensava, dissabte els podreu veure a la Cava. Després els Mujeres toquen per sorpresa i aconsegueixen un cop més crear un pogo amb més estudiantEs d'art que humans. Perfecte.

Ah, i avui els de Famèlic ens han donat una notícia molt bona que ha fet que per una estona oblidéssim que és dilluns. Suposo que s'anunciarà d'aquí a unes setmanes. Nosaltres estem molt contents. Per acabar volia penjar la cançó "I love my label" de Nick Lowe en referència a aquesta notícia, però fa una estona he escoltat el nou disc dels Cheap Girls i he flipat tant que he canviat d'idea.